Español

Projecte solidari

Qui som

Entrecultures és una ONG jesuïta que defensa el dret a l’educació de qualitat de totes les persones com a via per aconseguir un món just i sostenible.

Aquesta missió es tradueix en projectes de cooperació, propostes educatives, accions de sensibilització social i incidència política, programes de voluntariat i espais de diàleg i participació amb empreses, organitzacions i institucions públiques. Totes elles, activitats molt diferents però complementàries que constitueixen l’essència de la nostra labor i del nostre compromís.

Som presents a 38 països d’Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia i Europa, en els quals duem a terme 192 projectes. Amb el nostre treball contribuïm actualment que més de 230.000 persones tinguin unes condicions de vida més dignes.

Emergència educativa

L’emergència sanitària provocada per la Covid-19 ha deixat sense escola a milions de nens i nenes en tot el món, afectant especialment a la infància més vulnerable.

En la majoria de països d’Amèrica Llatina o d’Àfrica, els col·legis encara no han reobert les seves portes, fet que suposa més de mig any sense assistir a l’escola. Molts nens, nenes i joves no compten amb un ordinador o, ni tan sols, amb connexió a internet a casa seva. Per d’altres, a més, l’esmorzar del centre educatiu era el seu àpat diari principal.

Quedar-se a casa també significa, desgraciadament, que augmentin les probabilitats de patir maltractament intrafamiliar i, inclús – sobretot en el cas de les noies -, violència i/o abusos sexuals. 

Si no actuem, l’emergència sanitària també derivarà en una greu emergència educativa. No podem permetre que el dret a l’educació retrocedeixi ara que tant s’havia avançat en el compliment de l’Objetiu de Desenvolupament Sostenible número 4. Milers de nens i nenes necessiten una alternativa a aquesta frenada que la pandèmia ha suposat en les seves vides i que, per a molts i moltes, podria suposar la fi de la seva oportunitat d’aprendre i aspirar a un futur digne.

A Entrecultures estem treballant en les següents línies d’acció per a contribuir a fer front a aquesta realitat:

juntament amb Fe y Alegría (FyA) i el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) seguim treballant per tal que els nens i nenes dels nostres centres educatius puguin continuar amb la seva educació i amb tot el que l’escola suposava per a ells en termes d’alimentació i acompanyament.

A l’Equador treballem per oferir acompanyament educatiu i d’aprenentatge a més de 3.200 nenes, nens i adolescents, dotant a docents i famílies dels recursos tecnològics bàsics (connectivitat), contextualitzats i pertinents, així com de formació i mitjans de comunicació per un aprenentatge adaptat a les circumstàncies de l’emergència sanitària.

A l’Argentina, a més de proveir d’aliment i elements d’higiene a les famílies, distribuïm material didàctic i recàrrega de dades de telèfons mòbils per la comunicació de l’alumnat amb docents.

A Veneçuela, utilitzem les xarxes socials, el contacte telefònic, els cartells i altres recursos per arribar als nostres estudiants. A més, fem arribar a les famílies dels estudiants materials i recursos educatius que els permetin realitzar les activitats escolars a la seva llar i generem les condicions de mobilitat i accés a les comunitats que es troben en sectors periurbans, rurals i indígenes. 

A països com Líban, facilitem l’accés a l’educació online a través d’aplicacions com Whatsapp, a través de la qual els docents envien vídeos d’un minut per explicar les seves lliçons. També utilitzem altres plataformes online en què s’hi pengen vídeos i s’intercanvien exercicis entre el personal docent i  l’alumnat.

La situació d’emergència no ha impedit que seguim desenvolupant el nostre programa per a la millora de l’ocupació i la inserció laboral a 18 països d’Amèrica Llatina i Carib. Degut a la pandèmia de la Covid19, els països veien molt difícil seguir desenvolupant les formacions, ja que, en aquesta zona, només entre un 20 i un 30% dels estudiants tenen internet en els seus domicilis.  Per això hem elaborat recursos didàctics, tant per a PC com per a dispositius mòbils, en modalitat virtual, descarregable, i imprimibles i hem format als tutors i tutores en el maneig d’aquests recursos per garantir la continuïtat del programa.

Més de la meitat de la població estudiantil del món no té ordinador a casa i més de 700 milions no tenen internet. La ràdio és una de les millors solucions davant la bretxa digital. És la via que utilitzem en nombrosos països per facilitar que els nostres alumnes puguin continuar amb la seva educació.

En la R. D. del Congo, la ràdio és la tecnologia més accesible per la població, almenys el 80% té una ràdio. Per això, en aquesta situació d’emergència és el millor mitjà per arribar al major número d’estudiants. Com a suport a les comunicacions a través de la ràdio, desenvolupem quadernets i materials didàctics que repartim als domicilis per tal que els nens i nenes puguin completar la seva formació, com és el cas també de països com Paraguay.

A Veneçuela, a través del canal de ràdio de Fe y Alegría (IRFA), hem desenvolupat un programa radiofònic anomenat “L’escola i la ràdio” orientat a la primera infància que implica a les famílias i els ofereix eines per poder seguir amb la formació. A més comptem amb el programa “Sin Salón” que inclou guies d’aprenentatge per a persones joves i adultes.

S’ha obert el canal “Una Palabra Oportuna”, amb micros radiofònics i de WhatsApp per al suport actitudinal, psicoemocional i espiritual. D’aquesta forma, hem aconseguit arribar al 85% dels més de 100.000 estudiants als quals arribem en condicions “normals”.

I a l’Equador estem establint xarxes de suport amb emisores de ràdio o televisions o altres mitjans possibles de comunicació alternativa per a l’atenció de famílies i estudiants sense accés a internet.

Els professors i professores són un dels grups professionals més estratègics d’un país i clau en la qualitat de l’educació. Per això, treballem per atendre’ls i acompanyar-los davant els desafiaments que ens planteja aquesta pandèmia, perquè puguin continuar oferint una educació de qualitat als nostres estudiants.

A Haití, assegurem el salari dels docents ja que, degut a la baixa inversió del govern en aquest sector, molts d’ells no reben el seu salari, fet que els deixa en una situació molt precària.

En aquest context, un gran nombre de docents no va als centres educatius a fer classes. Davant d’aquesta situació de vulnerabilitat, més que mai, és necessari poder garantir una educació de qualitat pels nens i nenes d’Haití.

A Veneçuela, hem dotat al nostre personal docent de les eines tecnològiques necessàries per atendre a la població estudiantil en aquesta modalitat d’educació a distància: telèfons intel·ligents, ordinadors o tauletes i connexió a internet, entre altres.

A més, degut que el seu sou és tan limitat que no cobreix les necessitats bàsiques i l’alt abandó de la professió, els oferim una ajuda econòmica per tal que tinguin un millor accés a aliments, tant ells com les seves famílies.

Per a molts nens i nenes, l’escola és també el lloc on reben la seva alimentació diària, de manera que el tancament dels centres educatius està posant en risc la seva seguretat alimentària. Quan existeix una nutrició deficient, l’estat immunitari de la persona es debilita i el risc vital davant la Covid-19 s’incrementa.

Donades les escasses oportunitats de tractament que el context sanitari ofereix en nombrosos països, és important reduir aquest risc i millorar l’estat nutricional i la resposta immunitària.

A Veneçuela ja hi havia nens que es trobaven en situació de risc nutricional. Amb el tancament de les escoles existeix una forta preocupació per l’alimentació escolar d’aquests menors dintre dels nuclis familiars. Per això, hem posat en marxa vàries iniciatives: el “bo per a l’alimentació” dels nostres estudiants, una transferència mensual de 30 euros per estudiant, que es pot utilitzar per pagament mòbil en la compra d’aliments en qualsevol establiment comercial; el lliurament de 2.500 bosses de menjar al mes per aquelles zones del país on encara és possible l’arribada de proveïdors pel repartiment d’aliments  i existeixen certes condicions de seguretat en l’entorn dels centres; i la modalitat de plat servit en el cas d’internats i escoles agropecuàries, entre altres.

A Haití, l’emergència causada per la Covid-19 posa en estat d’alerta un país que s’enfronta a l’empitjorament d’una situació humanitària ja complexa. Més del 40% de la població (4,6 milions de persones) ja es trobaven en estat d’inseguretat alimentària. A més, només el 12% de les llars tenen accés a l’aigua, el que dificulta, entre altres coses, complir amb les mesures de prevenció establertes.

El tancament d’escoles, suposa que molts nens i nenes no comptin amb el menjar diari que rebien a l’escola. Per això, estem distribuint entre les famílies una cistella bàsica mensual composta d’arròs, fesols, blat de moro, sucre, oli, galetes salades, pasta i sal.

A Malawi, estem distribuint farina de civada a 290 famílies (5kg per família), ja que el menjar distribuït a l’escola era, molts cops, l’única ingesta del dia per a gran part de l’alumnat. I a l’Equador estem assegurant la provisió de cistelles bàsiques d’aliments per a més de 1.000 famílies en risc.

El tancament de les escoles provocat per la crisi sanitària, la inseguretat econòmica i alimentària que, sovint sorgeix, i la falta de mesures de protecció social estan associades a un major risc d’abús i explotació infantil, negligència i violència de gènere contra les nenes, de matrimoni infantil, precoç i forçat i pràctiques nocives com la mutilació genital.

L’emergència provocada per la Covid-19 està suposant un retard en la implementació dels programes de protecció a nenes i adolescents, pel que es corre el risc de retrocedir en el ja avançat.

Des d’Entrecultures, juntament amb Fe y Alegría, seguim treballant a través del nostre programa La llum de les nenes, a països com l’Argentina, Guatemala, Txad o Haití, per protegir-les i acompanyar-les en aquesta situació i fer possible que continuïn amb la seva educació.

A Guatemala, les restriccions imposades en l’àmbit nacional han suposat una caiguda en els ingressos de les famílies, afectant la, ja de per si, fràgil situació alimentària (un 46% de la població infantil pateix desnutrició crònica). Això ha obligat les famílies a buscar recursos econòmics per a la supervivència i afectarà especialment les nenes i les dones.

L’augment de la pobresa juntament amb el tancament de les escoles podria forçar moltes nenes a abandonar l’escola, i inclús a no tornar un cop tornin a obrir. Davant d’aquesta situació, estem sensibilitzant la comunitat sobre la importància de l’educació. A més, donem suport a nenes referents de les comunitats perquè siguin líders i motivin les seves companyes a continuar amb les classes i puguin donar  seguiment i monitoritzar la situació de les nenes en les seves comunitats.

Al Txad, el govern del país ha decidit reobrir les escoles per als darrers cursos de secundària inferior i superior en any d’exàmens finals. No obstant això, no tots els estudiants han tornat a les aules. En molts dels centres només han assistit el 54% dels estudiants de cursos intermitjos i el 52% dels alumnes dels nivells superiors.

Entre algunes de les causes, s’hi troben els embarassos prematurs o els matrimonis forçats als quals s’han vist obligades moltes joves durant el tancament dels centres. Per això estem donant suport a més de 13.000 nenes i adolescents del país per garantir la seva permanència a l’escola.

A l’Argentina hem organitzat una xarxa d’escolta al personal d’educadors i educadores de FyA donant prioritat a les dones. Hem acompanyat les menors víctimes dels casos de violència  que anaven sorgint a les famílies. A més, hem posat en marxa la campanya “Estamos con vos” amb la intenció de transmetre que “no estar sola” és vital per transitar les vivències i possibilitats de buscar ajuda.

A Haití, el confinament a les llars, sumat a la situació econòmica, augmenta els conflictes domèstics i exposa les nenes i les dones a una major violència, en un context on la violència domèstica està normalitzada. D’altra banda, l’impacte econòmic en les famílies pot provocar un augment del tràfic i explotació de les nenes, així com del treball infantil, una realitat molt estesa al país, que afecta especialment les nenes que provenen de zones rurals i que són enviades a treballar al servei domèstic.

Estem portant a terme accions de sensibilització a les comunitats per prevenir la violència i hem seguit a distància alguns dels casos detectats. Malgrat això, és fonamental reforçar l’acompanyament psicosocial i psicopedagògic de les nenes, així com les accions de protecció i prevenció de violència que s’anaven fent des de les escoles.

Si alguna cosa ha posat de manifest la Covid-19 és que devem reforçar i revivificar la ciutadania global per fer front a aquesta epidèmia que traspassa fronteres. Des d’Entrecultures estem acompanyant a educadors i centres educatius amb els quals treballem a Espanya.

Acompanyem els centres d’acord amb les seves necessitats, oferint idees i recursos als professors i professores que integren la Xarxa Solidària de Joves. I seguim impulsant el treball de ciutadania global unit a la xarxa internacional de joves Xarxa Generació 21+, adaptant-nos a les circumstàncies del context.

A més, des de les nostres xarxes educatives hem exercit també la solidaritat en aquests temps tan difícils. Inevitablement, al costat dels nostres programes de ciutadania global hem habilitat mecanismes de suport i solidaritat amb l’alumnat i col·lectius relacionats amb la nostra intervenció i que en aquests moments tan complexes necessiten de tot el nostre suport.

La bretxa digital i el suport psicosocial són clau per a una ciutadania compromesa, per a demostrar que la comunitat educativa possibilita canvis arreu, és canal de solidaritat tant a l’entorn proper com en el global.

Hem posat en marxa dues mesures complementàries: cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació i dotar de recursos (informàtics i de connexió Wi-Fi) perquè l’alumnat pugui avançar amb la seva formació i accedir als continguts educatius que s’imparteixen telemàticament.

També hem posat en marxa formacions online per a educadores i educadors, tant de centres educatius com d’organitzacions sociocomunitàries, que treballen amb adolescents i joves en situació o risc d’exclusió social, adaptades a la situació que ha provocat la Covid-19.

Si els països no prioritzen els col·lectius més desfavorits, la crisi sanitària augmentarà la desigualtat educativa i 10 milions de nens i nenes podrien no tornar mai més al col·legi.